Segons la Direcció General de Tributs la quita d’un conveni de creditors és despesa deduïble en l’ Impost de Societats. Concretament la condonació parcial d’un deute, pactat després de l’incompliment reiterat del deutor i existint acords de renegociació del mateix a causa d’aquests incompliments, quan es considera que el crèdit pot no arribar-se a cobrar íntegrament ha de registrar-se a tenor del previst en el Pla General Comptable com a despesa.

En conseqüència, en aplicació del que disposa en l’article 10.3 del Text Refós de la Llei de l’Impost de Societats, i en absència de precepte en la normativa de l’Impost que disposi una correcció del resultat comptable que afecti a aquest concepte de despesa, resultaria deduïble en l’Impost de Societats la despesa comptabilitzada per la quantitat no cobrada i objecte de condonació, atès que la causa de la condonació és evitar el perjudici total d’un crèdit incobrat, renegociant el citat crèdit amb la finalitat d’aconseguir el seu cobrament, més que l’animus donandi.

Per a l’empresa en concurs de creditors, si arran de l’aprovació del conveni les noves condicions del deute són substancialment diferents, es donarà de baixa el passiu financer original i es reconeixerà el nou passiu pel seu valor raonable, comptabilitzant-se la diferència com un ingrés en el compte de pèrdues i guanys. En conseqüència, l’ingrés derivat de l’extinció de part del deute (“quita” del conveni) en un procediment concursal s’integrarà a la base imposable de l’Impost de Societats de l’exercici en què tingui lloc l’aprovació judicial del conveni de creditors.